972 29 00 67 626 06 52 02 info@mascoromina.com
logo-mas-coromina-transp

Història de Mas Coromina

Una masia de principis del segle XX

Diversitat d’estils arquitectònics

Història de Mas Coromina a la Garrotxa

Aquest afany viatger explica, en certa manera, la diversitat d’estils arquitectònics que el senyor Pujador aplicà a la Coromina. La casa s’amplià pel costat nord i es revestí, tota plegada, d’acord amb l’eclecticisme, la tendència arquitectònica desenvolupada durant la segona meitat del segle XIX i que perdurà, coexistint amb el modernisme i les noves tendències, fins ben entrat el segle XX. 

L’eclecticisme és una barreja d’elements estilístics diversos i fou afavorit pel millor coneixement dels principals edificis de cada país, tot coincidint amb el fet de posar-se a l’abast general les primeres histories universals il·lustrades de l’arquitectura. La Coromina, per tant, encaixa perfectament en aquesta tendència i es fàcil observar-hi uns estils que, tot i ser oposats, es complementen donant a la casa l’equilibri arquitectònic que li imprimeix caràcter.

La part més moderna, la de l’edifici annexionat a la masoveria, conserva encara a l’interior diversos elements decoratius i arquitecònics remarcables, com el lavabo on es llegeix “La netedat és mitja vida” i “Aixogeu-vos S.U.P.”, i la brana de majòlica verda de l’escala que mena al pis superior. 

A destacar que durant la guerra de 1936-1939 la casa esdevingué caserna militar i que d’aquells dies n’ha quedat un record: Es tracta de l’empaperat, fet amb diaris, en una de les sales de sota teulat. Hom hi pot veure pàgines de “El Correo cátala”, “La Veu de Catalunya” i “Diario Catalán”. Exteriorment, l’edifici presenta una clara conjunció d’estils, com l’oriental, musulmà (amb característics finestrals i portes), basc (balconada) i modernista cátala, essent de destacar en aquest darrer l’ornamentació a base d’uns petits plats que recorren part de la façana i la portalada de la muralla que envolta la casa, que és estil gaudinià i en la qual hi ha unes rejoles amb la Mare de Dèu del Roser, en la part externa, i Sant Joseph, en l’interior.

S’ha de dir, no obstant això, que s’ha perdut una tribuna i una galeria envidrada que es trobaven a la façana de llevant, de tot el qual només queden records fotogràfics. No s’ha pogut concretar quan el senyor Pujador efectuà les obres a la casa, però és ben clar que es degueren realitzar a les acaballes de la dinovena centúria o inicis de l’actual. Cèsar August Torras, a “Pirineu Català-Comarca d’Olot” publicat a Barcelona el 1910, ja diu, en referir-se a la Coromina, que és “una bella casa de camp d’estil modern i de molt bon gust. Entona molt bé amb el paisatge que l’envolta”. Amb aquesta explicació, el gran excursionista deixà constància, per tant, de la reforma “d’estil modern” efectuada a la masia, que degué veure uns anys abans de la sortida a la llum del llibre i reprodueix una fotografia de la casa, vista des del costat de sortida del sol.

Museu d’història natural

Per altra banda, al diari “La Veu de Catalunya” del dia 18 d’Agost de 1911, s’hi llegeix el següent: “Altra de les més hermoses cases de la vall, es la tant rica com original de l’il·lustrat metge de Barcelona, don Isidor Pujador, qui, amb la seva família, hi passa llargues temporades, per bé de la comarca. El seu fill Joseph Maria, ben conegut dels lectors de LA VEU, ha completat els grans atractius de la casa “La Coromina”, en la qual no hi trobaria res a faltar el més exigent ciutadà, convertint part d’ella en un veritable museu d’historia natural, utilitzant, ademés, un molt complet laboratori per a anàlisis químic amb tot lo qual pot estudiar la comarca, principalment amb mires a l’agricultura de la mateixa. Cal fer esment, ademés, de la institució en aquesta casa d’una industria agrícola que podria per molts ésser explotada amb profit; en lloc apropiat hi ha una cargolera, una cría de cargols a gran escala, com no sabem que n’existeixi d’altra”

Aquest article periodístic es va escriure amb motiu de la inauguració de la restauració portada a terme a l’església de Sant Salvador de Bianya, obres que van anar a càrrec de la família Pujador i en les quals hi aportà el seu talent l’arquitecte gironí Rafel Masó i Valentí, deixeble de Gaudí.

A part l’explotació de la granja de cargols, que constituí sens dubte un avenç en el temps, el senyor Pujador també desenrotllà a la Coromina altres provatures, com la criança de cucs de seda. L’any 1920, segons es llegeix a la premsa olotina, el Sindicat Agrícola de Bianya inaugurà a la Coromina “una màquina segadora-gavelladora” i altre “dalladora”, les dues de la marca “Fahs-Krupp”, d’Alemanya.

Del 1925 tenim encara una altra noticia, el senyor Isidor, retornat del viatge al qual abans ens hem referit, regalà a la parròquia de Sant Andreu del Coll una capa pluvial. Pocs anys després, el 26 de desembre de 1934, l’Isidor Pujador i Faura morí a Barcelona, no esmentant-se per respecte a la seva voluntat l’hora de l’enterrament.

CONTACTA AMB NOSALTRES O FES LA TEVA RESERVA

logo-mas-coromina-transp
972 29 00 67 · 626 06 52 02
Turisme Garrotxa
ACCAC
Bianya
© MAS COROMINA 2018 · Avís legal i condicions d'ús